Nàschidu a s’acabu de s’Otighentos, a s’època de sas primas espositziones universales, su cìnema est ligadu finas dae sos primos annos de vida a s’idea de èssere avaloradu pro mèdiu de sa forma de sa “mustra de arte” chi, pro su prus, in intro de sas artes de s’ispetàculu, li narant “fèstival”.
In su 1910 b’at àpidu in Milano una prima manifestatzione pùblica a sa cale aiant leadu parte produtores de pellìculas italianas, frantzesas, tedescas e americanas. Ma est cun sa nàschida de su longu-metràgiu e de sa pellìcula sonora chi a su cìnema lu reconnoschent a manera definitiva comente unu produtu artìsticu de mustrare pro mèdiu de s’ammàniu de eventos ispetziales chi pro su prus si faghent cada annu.
Su primu fèstival de su cìnema l’aprontant in Itàlia in su 1932: sa Mustra internatzionale de arte cinematogràfica de Venètzia. Est su puntu de cuntatu intre esigèntzias diferentes, comente s’avaloramentu de sas pellìculas, sos interessos econòmicos locales ligados a sas istruturas turìsticas e de s’acasàgiu, su de creare unu logu privilegiadu in ue ismanniare un’atividade de mercadu de sas pellìculas natzionales e de su restu de su mundu, unu ambiente in ue favorèssere s’addòbiu intre artistas de logos e culturas diferentes, ma finas intre sos artistas e su pùblicu, chi at sa possibilidade de los connòschere e de faeddare paris cun issos.
S’esèmpiu de Venètzia aiat giutu in su 1946 a sa fundatzione de su Fèstival de Cannes, chi deretu at fatu nàschere cuncurrèntzia creativa de élite de profetu cun su fèstival italianu. Sa nàschida de medas àteras vetrinas internatzionales, acontèssida in su tretu de pagos annos (comente Locarno in su 1946 e Berlino in su 1951) aiat produidu règulas intre sas initziativas diferentes e sa definitzione de unu calendàriu cumpartzidu de sas mustras internatzionales.
Giai dae sas prima editziones, sos prèmios fiant istados unu de sos elementos de prus importu de atratzione de sos fèstival, prus de totu pro su prestìgiu de sos fèstival printzipales, ma finas pro sa natura econòmica de sos reconnoschimentos. S’importàntzia de sos prèmios est aunida a sas giurias autorèvoles, pro su prus fatas dae òmines e fèminas de cìnema, dae esponentes de su mundu de sa cultura e de s’arte. Intre sos prèmios prus impreados in sas diferentes manifestatziones bi sunt cussos dados a sa mègius pellìcula, a su mègius regista e a sas mègius interpretatziones. Cun sos annos fèstival medas ant chircadu de isfrutare totu sas potentzialidades issoro de eventos mundanos chi podent atirare s’atentzione de sos mass mèdia e de sa publitzidade.
Tocat de ammentare, in prus, chi cun sos annos sunt nàschidos e si sunt isparghinados fèstival cinematogràficos cun vocatziones ispetzìficas meda, che a cussu de Oberhausen, nàschidu in su 1955 e intregadu a sos curtzu-metràgios, de su Fèstival Internatzionale de su Cìnema de Animatzione de Annecy, fundadu in su 1960, de sa Mustra Internatzionale de su Nuovo Cinema de Pesaro, fundada in su 1965 e dedicada a su cìnema de sas “natziones emergentes”. Àteros fèstival de prestìgiu e istòricos sunt cussos de Karlovy Vary, nàschidu in sa ex Tzecoslovàchia in finitia de sos annos Baranta, su Fèstival de San Sebastian, fundadu in su 1953, su Fèstival panafricanu de su cìnema (Fespaco), chi si faghet in Burkina Faso. In Amèrica ant unu ruolu de primore mannu su Toronto International Film Fèstival, nàschidu in su 1976 e oe vetrina istratègica pro sas produtziones hollywoodianas e mercadu de importu mannu pro sa bèndida de sas pellìculas de totu su mundu, e su Sundance Film Festival, intregadu a su cìnema indipendente.
Acanta a cussos tzitados, b’at in su mundu deghinas e deghinas de fèstival de mannària mèdia o minore, chi sighint a èssere un’ingranàgiu de fundamentu pro s’isvilupu de su mercadu audiovisivu e pro s’avaloramentu de sas economias de sos territòrios in ue si faghent. Pro custa resone sos fèstival mannos e minores ant semper godidu de investimentos mannos dae parte de sas istitutziones pùblicas. In sos ùrtimos annos, su ridimensionamentu forte de custos investimentos pùblicos at fatu a manera chi sos Fèstival apant meledadu subra de sa natura issoro e de s’istùdiu de formas noas de atzione. Tentende de ammodernare s’istrutura issoro, s’est traballadu mescamente pro fàghere programmas diferentziados a segunda de su pùblicu (dae produtos “mainstream” a sas òperas pro sos ispetadores prus cinèfilos) e in s’ammàniu de sos chi si narant “lab”, cantieris abertos totu s’annu in intro de sos fèstival cun sa punna de amparare a manera dereta sa progetatzione, s’isvilupu e sa produtzione de pellìculas cun rechisitos particulares (òperas primas, coprodutziones internatzionales, produtos crossmediales e àteru).