3 – Sas genias diferentes de cìnema #FilmLiteracy

Su faeddu “gènere cinematogràficu” s’impitat pro nos agiuare a distìnghere sas castas diferentes de film cunforma a s’istòria chi contant, a su logu e a su tempus cando custa acuntesset, a sa manera chi ant fatu su film, etc. Paritzas bortas benit male a apostivigare sas diferèntzias intre sos diferentes gèneres.

Una prima distintzione est cussa intre de curtzumetràgios e longumetràgios. Sos curtzumetràgios fiant ispainados meda a tempos de su cìnema mudu e galu oe sunt una piataforma impreada dae sos registas chi sunt esordende e a sas formas noas de espressada. Segundu su chi narat s’Academy of Motion Picture Arts and Sciences, unu curtzumetràgiu est “unu film cun una dura aguale o prus curtza de sos 40 minutos, incluidos sos tìtulos de conca e de coa”. A sos film cun una dura majore  a sos 40 minutos los mutint duncas longumetràgios. Faeddende de gènere, un’àtera distintzione de importu est cussa intre film documentàrios e film de fintzione. Sos documentàrios tirant cara a sa descritzione de sa vida e de sa realidade gasi comente sunt, sena mudaduras mannas. Sos film de fintzione, intamas, imbentant una realidade alternativa, unu mundu immaginàriu. Ma custu mundu immaginàriu podet èssere creadu in maneras diferentes, dende vida a paritzos gèneres diferentes de fintzione. Sas comèdias, pro nàrrere, chircant de nos fàghere rìere cun personàgios ispassiosos e acuntèssidas còmicas, sos film drammàticos impitant personàgios realìsticos e faeddant de temas chi sunt acapiados a su mundu emotivu, sos film de atzione prus a prestu tenent protagonistas  chi faghent atziones de arriscu e chi sunt in mesu de peleas, fuidas e àteras acuntèssidas disisperadas, sos film horror chircant de assustare o de isprammare su pùblicu cun sa suspense, violèntzia e efetos isciocantes, sos film de fantasièntzia nos giughent in logos e tempos diferentes de s’universu nostru o de àteros mundos, mentras in sos musical sas cantzones sunt una parte manna de s’istòria.

Cunforma a sas miradas diferentes, s’allistada de sos gèneres e de sos sutagèneres diat pòdere èssere meda prus longa. Unos cantos gèneres pro de beras arribant dae sa crobadura de gèneres diferentes. Unu thriller, pro nàrrere, podet tènnere unos cantos elementos de sos film de atzione, mancari si a fitianu sas caraterìsticas suas prus nòdidas sunt sa suspense, sa tensione e s’emotzione. Su melodramma assimìgiat a sos film drammàticos, ma sos personàgios e sa trama sunt prus intensos pro cajonare in sos ispetatores reatziones emotivas prus fortes. Sos film fantasy assimìgiant a cussos de fantasièntzia, ma a s’ispissu tenent elementos màgicos, mìticos e ispantosos chi a fitianu non sunt presentes in sa fantasièntzia.

A banda de sa distintzione intre de sos gèneres cinematogràficos diferentes, in sos annos ’50 unos cantos espertos frantzesos de cìnema aiant batidu su cuntzetu de autorialidade. Segundu sa teoria issoro, unos cantos film sunt piessinados non tantu dae  sa chistione de apartènnere a unu gènere distintu, ma dae sa mirada de su regista che a autore de su film. Mancari chi su cìnema est unu traballu de équipe chi tenet bisòngiu chi bi leent parte paritzas figuras professionales, segundu custa teoria unos cantos registas tenent unu istile personale chi piessinnat prus de cale chi siat àtera cosa su ghetu de su film.

Finas a como amus chistionadu de paritzas castas de film cunforma a su gènere e a sos registas, ma s’istile de unu film podet èssere piessinnadu finas dae su logu in ue lu faghent. Tando una de sas distintzione prus de importu est cussa intre de su cìnema europeu e su cìnema de Hollywood. A seguru bi sunt ecetziones, ma pro su prus sos espertos cuncordant narende chi mentras sos registas europeos cunsiderant su cìnema una forma de arte, Hollywood lu bidet che a una forma de istentu, a tales chi sa matessi istòria si podet contare in maneras diferentes de su totu a segunda chi su film l’apant fatu in Europa o in Amèrica. Pro esempru, si in su cìnema de Hollywood a unu atentadu lu descrient suta sa mirada de s’atentadore chi est fuende dae sa politzia, unu regista europeu diat pòdere seberare intamas de descrìere sas vìtimas, sas famìlias e sa vida issoro a pustis de s’atentadu.

A fitianu sos film europeos contant sa sotziedade e sa realidade in ue bivimus. Chie defensat su cìnema europeu a bias narat chi sos film de hollywood siant tropu prevedìbiles, gasi comente ammostrat su nùmeru semper prus ismanniende de remake e de sequel chi bi sunt como in sas salas. Segundu issos Hollywood non produet 400 film a s’annu, ma petzi unu film cun 400 tìtulos diferentes. Chie defensat su cìnema de Hollywood narat intamas chi cussos film sunt prima de totu una forma de istentu e chi si si cheret espressare unu parre o unu messàgiu si podet fàghere iscriende unu artìculu o unu lìberu, sena bisòngiu de fàghere unu film.

Bi sunt paritzas ecetziones, ma generalizende si podet nàrrere chi a s’ispissu su cìnema europeu nos ammostrat sa vida gasi comente est, mentras cussu de Hollywood nos l’ammostrat gasi comente diat pòdere èssere.

A seguru su cìnema esistit a foras de s’Europa e de sos Istados Unidos, pro esempru in Africa e in Asia. O in “Bollywood”, comente mutint s’indùstria cinematogràfica indiana prus famada. Cussa de Bollywood (in ue sa B indicat sa tzitade de Bombay, chi la tzèrriant finas Mumbai) est un’indùstria cinematogràfica manna meda a produet belle 800 film a s’annu, a su dòpiu de Hollywood. Su cìnema indianu est semper istadu de importu giai dae sos primos film mudos de sos ingitzos suos, ma dae su comintzu de su de 21 sèculos e devenidu populare meda finas in Paisos che a sa Britànnia Manna. Sos film de Bollywood tirant a contare istòrias familiares in ue unu pitzocu connoschet a una pitzoca, sos duos s’innamorant e depent posca batallare pro chi sos babos e sas mamas lis torrent su eja. A s’ispissu bi sunt elementos romànticos, costùmene cun colores isprammados, nùmeros de cantu e de ballu.

Una distintzione chi non pertocat su logu in ue unu film est fatu est cussa intre cìnema de sas domos de produtzione mannas e cìnema indipendente. Sos film de sas domos de produtzione mannas a s’ispissu resessint a otènnere resursas finantziàrias dae investidores privados, pertocant a troupes mannas, tenent a disponimentu professionistas e atretzaduras caras e podent intrare in logos chi sunt a tesu pro girare sos esternos. Sos registas chi faghent film indipendentes, intamas, a s’ispissu depent agatare àteras maneras pro otènnere finantziamentos e a bortas tenent a disponimentu petzi troupes e atretzaduras pagas. Sas domos de produtzione mannas a s’ispissu tenent finas sotziedades de distributzione de sos film issoro, mentras sos film indipendentes prus a prestu leant parte a sos festival cinematogràficos pro si fàghere connòschere dae sos distribudores.

A fitianu sos festival cinematogràficos sunt eventos annuales chi presentant film in una o prus sedes, belle semper in una tzitade ebbia o in una regione. Podent èssere prus o mancu ispetzìficos, mirende a gèneres, registas, argumentos, etc. piessinnados. Sos festival cinematogràficos prus famados sunt cussos de Venètzia, Cannes, Berlino e Toronto, ma como chi est como bi nde sunt belle 3.000, su 70% de custos los faghent in Amèrica de su Nord.