2 – A chistionare de cìnema: retzensiones, cineclub e alfabetizatzione cinematogràfica #FilmLiteracy

(Ispetatore normale e ispetatore analìticu)

Sos film esistint prima de totu pro chi siant bidos, a pitzu de custu peruna duda. Ma si nde podet finas chistionare e custu bolet nàrrere chi, in prus de ispetatores normales, si podet èssere finas crìticos o analistas.

A parre de Augusto Sainati e Massimiliano Gaudiosi, s’ispetatore normale càstiat sos film dae unu ghetu passivu, isbeliadu e ismalissiadu. S’interessat mescamente a s’istòria e bi nch’intrat de su totu in su mundu de su film. S’ispetatore analìticu, intamas, tenet unu sètiu ativu, tècnicu e interpretativu. Chircat de cumprèndere sas relatas tra sos elementos diferentes chi faghent su film e sa lògica chi los assentat in unu sestu parìvile. Faghet che a su detective: iscrucullat su chi est acuntèssidu e posca intèrpretat totu cantu cun una retzensione o un’artìculu.

(Retzensiones e artìculos)

Ma cale est sa diferèntzia intre una retzensione e un’artìculu? E cando s’iscriet unu film, tocat a descrìere, analizare, interpretare o avalorare?

Pigamus pro primu sa segunda pregunta cun s’agiudu de David Bordwell, istòricu e crìticu cinematogràficu. Sa descritzione previdet su resumu de sa trama, s’espositzione de sas iscenas e sa definitzione de s’interpretatzione o de s’istile musicale e visivu de su film. Sa descritzione podet èssere prus o mancu ogetiva o sogetiva. S’anàlisi est diferente e tocat chi bi siat s’acrarimentu de comente sas partes diferentes s’aunint a formare unu paris. Si nos firmamus a allistare una a pustis de s’àtera totu sas ripresas de una iscena, si faghet una descritzione. Ma si posca si sighit ponende a craru sas funtziones chi cada elementu tenet in relata a sos àteros o cunforma a s’efetu de su paris, si faghet un’anàlisi. Si posca s’espressant parres subra su significu de su film, si nde faghet una interpretatzione. E in fines, si si giùigat sa calidade de su film, si nde dat una avalorada.

Torrende a sa diferèntzia intre de una retzensione e un’artìculu, una retzensione est una descritzione de su film chi chistionat a unu pùblicu prus ampru chi galu non l’at bidu. Pro su prus sas retzenziones chistionant de sos film chi bi sunt como in distributzione e ant duncas de unu ghetu sa balia de una nova. Sunt una forma de giornalismu e tirant a descrìere su film (sena si nde isèrghere dae sa trama), nde reduent a su mìnimu s’anàlisi (ca non b’at bastante tretu), nde dant una carchi interpretatzione e nde frunint una avalorada. Est su parre de su retzensore cussu chi nos interressat cando leghimus una retzensione in antis de bìdere unu film.

Unu artìculu, intamas, est prus longu de una retzensione e presuponet chi su s’ipetatore apat giai castiadu su film, agiuende·lu a lu cumprèndere mègius. S’artìculu podet tènnere una avalorada curtza e una descritzione, ma tirat de prus a s’anàlisi e a s’interpretatzione de su film. Intamas de nos nàrrere si unu film est bonu o nono, comente acuntesset in sa retzensione, s’artìculu mirat a su proite unu film siat bono o nono.

In tempos colados sas retzensiones e sos artìculos los iscriiant sos crìticos e sos istudiosos de cìnema in cuotidianos e in sas revistas de su setore (e las trasmitiant finas in programmas televisivos). Oe Internet est una piataforma de massa finas in custu campu cun sa gasi narada crìtica informàtica, in ue mìgias e mìgias de diletantes e de professionistas iscrient de cìnema.

(Tzìrculos cinematogràficos)

Finas a como amus chistionadu de s’anàlisi fìlmica individuale, ma sos film si podent analizare finas in grupu, a manera pùblica. Custu acuntesset, intre de sos àteros logos, in sas iscolas e in sos tzìrculos cinematogràficos.

Sos tzìrculos cinematogràficos o cineclub (comente los mutint in Ispànnia, in Irlanda e in Itàlia) sunt assòtzios chi permitint a sos membros issoro de bìdere sas proietziones cinematogràficas foras de su cuntestu normale de su cìnema cummertziale. Sos primos Paisos chi ant fundadu custos assòtzios sunt istados sa Fràntzia e sa Britànnia Manna in sos annos ’20, sighidos in fatu dae su Cànada e dae sa Germània in sos annos ’30 e ’40. In Paisos che a s’Ispànnia, chi pro baranta annos est istada dae su ghetu culturale obligada a su mudìmine dae sa tzensura de Franco, sos cineclub fiant un’esempru de organizatzione sotziale de base ativa meda, isparghinada a manera ampra e pluralista, creende ocasiones de dibata e isparghinende totu sas castas de cìnema chi sa ditatura refudaiat.

In custos logos acuntesset sa dibata pùblica de sos film, chi si podet istèrrere comente introduida in antis de sa proietzione o suta forma de dibata cun preguntas e respostas a s’acabu de su film, a s’ispissu a in antis de sos autores chi cuncàmbiant sos parres issoro cun su pùblicu. Unos cantos de sos tzìrculos cinematogràficos prus famados sunt cussos de sa Cinémathèque Française de Parigi, su Cinema 16 de Amos Vogel e la Film Society de su Lincoln Center di New York.

Oe sa dibata pùblica de sos film acuntesset finas in foras de sos tzìrculos cinematogràficos, pro esempru in sas multisalas e in àteros cìnemas chi ammàniant cunferèntzias e atòbios cun sos autores. Custos eventos sun devenidos de giudu pro favorèssere sa connoschèntzia cinematogràfica intre de sos mannos, e duncas a foras de sas iscolas.

(Alfabetizatzione cinematogràfica)

Chistionamus in fines de s’educatzione cinematogràfica in sas iscolas.

In sas iscolas sos film si podent impitare pro s’insinnamentu de paritzas matèrias che a istòria, limbas, sotziologia, matemàtica, mùsica, isport, teatru, etc. ma sos film si podent impitare finas pro s’insinnamentu de su cìnema, est a nàrrere in s’educatzione o alfabetizatzione cinematogràfica. In sa Britànnia Manna su British Film Institute at dae pagu acabadu unu progetu internatzionale de chirca subra sos mètodos de s’educatzione cinematogràfica in Europa e subra sos trastes pro la megiorare.

Su progetu frunit una definitzione de ite si cheret nàrrere cun educatzione cinematogràfica:

• – Su livellu de cumprendòriu de unu film
• – Sa capassidade de atinare e èssere curiosos seberende sos film
• – S’abilesa de pompiare unu film in manera crìtica e de nde analizare sos càbidos, sa calidade de sas immàgines e su ghetu tècnicu
• – Sa capassidade de èssere meres de su limbàgiu e sas resursas tècnicas de su protzessu creativu de sas immàgines in moimentu.

Cun àteras allegas, si s’alfabetizatzione linguìstica est sa capassidade de lèghere e iscrìere, cussa cinematogràfica est sa capassidade de cumprèndere unu film a manera crìtica e de èssere a tretu de creare immàgines in moimentu.

A parre de Martin Scorsese, in sos tempos de sas immàgines ue bivimus custu non diat èssere unu privilègiu, ma unu deretu.

Custu progetu e sas allegas chi seis ascurtende sunt unu passu in prus cara a sa lòmpida de custu deretu.