(Dae sas didascalias a sas versione in àteras limbas)
Un’àteru sètiu de importu de sa manera cun sa cale abbaidamus sos film pertocat sa limba. Comente los abbaidamus sos film fatos in una limba diversa dae sa nostra? Custa borta puru depimus torrare a su printzìpiu de s’istòria de su cìnema pro cumprèndere sas possibilidades chi galu oe amus a disponimentu.
Cun s’arribu e sa resèssida de su cìnema mudu, in medas pensaiant chi in fines e pro sa prima borta in s’istòria sos òmines aiant creadu unu limbàgiu universale, chi chie si siat podiat cumprèndere. Su personàgiu prus famadu de Charlie Chaplin, cussu de su Bagamundu, in sos annos ’20 fiat arribadu a èssere cunsideradu s’immàgine prus icònica e fàtzile a reconnòschere de su mundu. Sos ispetatores de sas vàrias natziones no lu cunsideraiant inglesu o americanu, ma una figura originale in totu. De su restu non faeddaiat peruna limba.
Ma custu no est beru in totu. In medas creent chi sa tradutzione de sos film siat cumintzada in su 1927, cando est arribadu su cìnema sonoru, ma in realidade sos film mudos puru si faghiant in medas limbas. Dae su 1901 in sos film mudos si impreaiant sas didascalias, sos cartellos cun sos testos chi si montaiant in s’intreverada de sas immàgines pro comunicare diàlogos o descritziones. Cando su film lu distribuiant in unu paisu istràngiu, sas didascalias originales si remplasaiant cun àteras, bortadas in sa limba de sos ispetatores.
Cun s’introduida de su sonoru, registas e produtores aiant dèpidu ideare àteras maneras pro bortare sos film. Sa prima chi aiant adotadu fiat ispantosa a beru: torraiant a girare su film in vàrias limbas, a bortas cun su matessi regista e sos matessi atores, a bortas cun atores diversos. Fiant sas gasi naradas versiones mùltiplas. In Parigi, pro nàrrere, in su 1930, in sos istùdios de Joinville, fundados dae sa Paramount, si giraiant versiones mùltiplas de unu matessi film fintzas in 12 limbas diversas, pro bintibator oras a sa die.
Sempermai fiat unu protzedimentu caru che fogu e in pagu tempus fiat istadu netzessàriu a pensare a àteras maneras pro bortare sos film, o riproduende sos diàlogos de sos personàgios in un’àtera limba o bortende·los in forma de testu in bassu de s’ischermu. In custa manera sunt nàschidos su dopiàgiu e sos sutatìtulos.
(Dopiàgiu)
In su dopiàgiu sas boghes e sos diàlogos originales de sos personàgios si remplasant cun àteros bortados in sa limba isseberada, chirchende de los fàghere torrare cun sos movimentos de sas lavras de sos atores in s’ischermu. Sa tradutzione la faghent sos tradutores e a pustis retzitada dae sos dopiadores in istùdiu, sighende sos inditos de su diretore de su dopiàgiu.
Sos tradutores depent fàghere a manera chi sa tradutzione duret pagu prus o mancu che a s’originale, pro la fàghere torrare cun sos movimentos de sas lavras de sos atores in s’ischermu. Cando bi sunt primos pianos ue si bidet sa cara de sos atores ebbia, sa cosa est prus difìtzile. Sos tradutores tando depent fàghere a manera chi cando sos atores tancant sas lavras (cando, pro nàrrere, pronùntziant sas lìteras p, b, t, m, v, e f) sa tradutzione puru impreet calicuna de custas lìteras pro las fàghere torrare cun su movimentu de sas lavras. Si in unu primu pianu, pro nàrrere, si bidet sa cara de unu atore chi narat “good-bye” in inglesu, a impreare “addio” in italianu diat èssere una tradutzione bona pro su significadu, ma non diat torrare cun su movimentu de sas lavras de s’atore, chi sunt tancadas pronuntziende sa paràula “bye”. In custu casu forsis diat èssere mègius a impreare sa tradutzione “ci vediamo”.
Su dopiàgiu est su mètodu de tradutzione prus comune in Itàlia, Frantza, Germània e Ispagna e est impreadu in totu su mundu pro bortare film de animatzione e cartones animados.